Els primers dies a casa amb un nad\u00f3 tenen una caracter\u00edstica que ning\u00fa descriu amb prou exactitud: la intensitat. El nad\u00f3 plora \u2013 i per m\u00e9s que s’intenti, no sempre \u00e9s evident per qu\u00e8. I alhora existeix, en molts pares, una por silenciosa d’agafar aquell \u00e9sser tan petit de manera incorrecta, de fer-li mal sense voler, de no tenir tra\u00e7a.<\/p>\n
Aquestes dues experi\u00e8ncies \u2013 el plor i la por d’agafar-lo en bra\u00e7os \u2013 sorgeixen sovint juntes, i s’alimenten m\u00fatuament. Val la pena abordar cadascuna amb calma.<\/p>\n<\/p>\n
El plor del nad\u00f3<\/strong><\/p>\n El nad\u00f3 es comunica a trav\u00e9s del plor \u2013 \u00e9s el seu instrument m\u00e9s efica\u00e7 i des de ben aviat apr\u00e8n a fer-lo servir b\u00e9. Amb el temps i la proximitat, els pares aprenen a distingir diferents tipus de plor: el plor de gana t\u00e9 habitualment un patr\u00f3 r\u00edtmic i progressiu i, \u00e9s clar, nom\u00e9s s’apaivaga amb l’aliment; el plor d’incomoditat \u00e9s m\u00e9s agut i intermitent; el plor de son sovint va acompanyat de fregar-se els ulls i p\u00e8rdua de contacte visual. No existeix un manual infal\u00b7lible \u2013 existeix observaci\u00f3, proximitat i, sobretot, temps.<\/p>\n Hi ha un per\u00edode, habitualment entre les tres i les sis setmanes de vida, en qu\u00e8 molts nadons travessen una fase de m\u00e9s irritabilitat i plor sense causa aparent identificable. \u00c9s freq\u00fcent, es resol espont\u00e0niament i no indica que hi hagi res malament. Con\u00e8ixer aquesta realitat per endavant estalvia molt patiment, plor, sensaci\u00f3 d’impot\u00e8ncia o fins i tot la sensaci\u00f3 de “no ser capa\u00e7” que assalta tantes fam\u00edlies. Saber aix\u00f2 evita tamb\u00e9, possiblement, moltes anades innecess\u00e0ries a urg\u00e8ncies.<\/p>\n<\/p>\n