Els primers dies a casa amb un nadó tenen una característica que ningú descriu amb prou exactitud: la intensitat. El nadó plora – i per més que s’intenti, no sempre és evident per què. I alhora existeix, en molts pares, una por silenciosa d’agafar aquell ésser tan petit de manera incorrecta, de fer-li mal sense voler, de no tenir traça.

Aquestes dues experiències – el plor i la por d’agafar-lo en braços – sorgeixen sovint juntes, i s’alimenten mútuament. Val la pena abordar cadascuna amb calma.

El plor del nadó

El nadó es comunica a través del plor – és el seu instrument més eficaç i des de ben aviat aprèn a fer-lo servir bé. Amb el temps i la proximitat, els pares aprenen a distingir diferents tipus de plor: el plor de gana té habitualment un patró rítmic i progressiu i, és clar, només s’apaivaga amb l’aliment; el plor d’incomoditat és més agut i intermitent; el plor de son sovint va acompanyat de fregar-se els ulls i pèrdua de contacte visual. No existeix un manual infal·lible – existeix observació, proximitat i, sobretot, temps.

Hi ha un període, habitualment entre les tres i les sis setmanes de vida, en què molts nadons travessen una fase de més irritabilitat i plor sense causa aparent identificable. És freqüent, es resol espontàniament i no indica que hi hagi res malament. Conèixer aquesta realitat per endavant estalvia molt patiment, plor, sensació d’impotència o fins i tot la sensació de “no ser capaç” que assalta tantes famílies. Saber això evita també, possiblement, moltes anades innecessàries a urgències.

Agafar-lo en braços – la por d’errar

El nadó és fràgil – però no és de porcellana. Recordeu com estava “arraulit” i doblegat dins la panxa de la mare? La principal cura a tenir és el suport al cap, que encara no té control cervical. Amb una mà que sosté el clatell i el cap i el braç que sosté el cos, els braços són segurs i reconfortants per al nadó – i de mica en mica es torna natural per als pares. Us ho prometem… trobareu a faltar aquest temps en què cap al vostre pit.

Hi ha diverses posicions per agafar-lo que val la pena conèixer: a l’espatlla, a l’avantbraç amb la panxa cap avall – especialment eficaç en nadons amb còlics – o reclinat a l’avantbraç amb el cap recolzat al plec del colze. Cada nadó té les seves preferències, i descobrir-les forma part dels primers dies. I cal registrar aquests moments amb moltes fotografies! Canvien tan ràpid!

→ Les primeres cures al nadó tenen molt més del que qualsevol article pot transmetre. A la nostra botiga de Barcelona us ajudem en persona a triar i instal·lar tot el que necessiteu, i resolem els vostres dubtes per WhatsApp sempre que ho necessiteu.